SFB
SFB
La Sagrera és el conjunt arquitectònic format pel conjunt de cases i carrers que envolten l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages i el seu perímetre. La seva fisonomia arquitectònica ve definida per la forma arrodonida al voltant de l’església que històricament feia la funció de muralla. L’accés a aquest conjunt urbà es realitza mitjançant un seguit de portals que antigament protegien i tancaven l’espai. Avui dia només es conserva un d’aquests portals d’accés. Actualment resta delimitada pels carrers Sant Isidre, Sant Sebastià i torrent del Bo. Arquitectònicament és formada per un seguit de carrers d’escassa amplada disposat de forma anàrquica al voltant de l’església. Dits carrers es troben delimitats per conjunts de cases arrenglerades. Es tracta de cases estretes de 3 plantes (baixos i dos pisos) , de pedra o obra arrebossades, amb la coberta a doble vessant, amb modificacions dels segles XIX i XX. La darrera modificació estigué destinada a eixamplar l’interior de la sagrera, enderrocant algunes vivendes davant de la rectoria vella i al mig de la plaça, per tal de crear la plaça actual. Igualment d’interès són els horts de la Sagrera que envolten tot el seu perímetre, herència del passat agrícola del poble.
L’esglèsia actual és fruit d’importants reformes que es feren el segle XVII a un edifici d’època romànica, i del qual s’aprofitaren alguns elements.
Serien d’aquest període els murs de la nau amb la seva coberta; ara bé, aquestes parets estan perforades amb dues arcades de mig punt que es recolzen sobre un ferm pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals.
L’església, també, presenta al creuer un cimbori. La decoració interior és d’estil neoclàssic, que li dóna un caràcter unitari, però que també dificulta la identificació del mur romànic.
El portal, al mur de ponent, és de mig punt i obrat amb unes dovelles dobles molt ben talades.
Al cantó nord-oest s’alça un campanar de torre quadrangular. Els carreus de la base del temple i de la torre són més grans que els de la resta de la construcció.
El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir del 942, data en què se cita el riu Sant Fruitós amb la forma Sancto Fructoso.
L’església no apareix esmentada directament fins el 1002. La seva categoria de parròquia és citada el 1038.
A partir del 1062 s’esmenta l’existència d’una sagrera al voltant de l’església.
Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders. En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet de Bages.
Al segle XII s’hi feren algunes reformes i els segles XVII-XVIII s’hi féu una important remodelació.
