SFB
SFB
Conjunt monumental de l’antiga abadia de Sant Benet de Bages o monestir de Bages, una joia del romànic català i un lloc de visita ineludible. Es conserva tot el conjunt, l’església del s. XII hi destaca el cimbori de torre de 2 pisos, el campanar de base pre-romànica i el claustre més característic del romànic català. La sala de l’abat és del 1627 i es conserva l’anterior, gòtica, dita el Palauet.
Aquest monestir fou fundat cap el l’any 960 pel comte Sala i va ser consagrat al culta l’any 972. La fundació del monestir en dit indret, responia al interès de repoblar la zona de la Catalunya Central de la reorganització repoblador. La funció del monestir es va convertir en centre administrador de dit moviment repoblador. El 1593 és annexionat a Montserrat. En els sues darrers temps s’hi retiraven els monjos montserratins vells. Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1907 l’edifici va ser comprat per la senyora Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, qui hi feu importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l’església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases. L’any 2003 la fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l’espai en la seva seu social i en centre cultural. El 2008 s’obria Món Sant Benet, un complex turístic cultural on, a més del Monestir de Sant Benet, inclou el Centre Alícia, de recerca alimentària, l’espai de convencions La Fàbrica i l’Hotel Món.
Geoparc
A més dels seus vestigis geològics excepcionals, aquest territori genuïnament català atresora altres actius gràcies als quals ha rebut la qualificació de Geoparc Mundial de la UNESCO. Per començar, un reguitzell de rutes senyalitzades que tan aviat queden envoltades del perfum de les garrigues com s’endinsen en denses pinedes i espessos alzinars. I tot això coronat per una muntanya tan emblemàtica com sagrada: el massís de Montserrat, que sembla que en cap moment abandona els visitants.
I mentre la terra oneja al so de les estacions i cobreix els seus dominis d’espectaculars colors, ofereix els seus productes locals, que no deixen indiferent aquell que menja amb gust. Tot i que en el segle XX va ser el celler del vi de tot Catalunya, aquesta regió poc coneguda sorprèn el paladar amb els seus vins afruitats, refrescants i d’una qualitat excepcional, i amb els seus productes locals, que es poden assaborir hàbilment cuinats als millors restaurants de la zona. Ple de castells i torres de defensa, el territori del Geoparc també és una cruïlla històrica, una estratègica porta d’entrada a la península ibèrica. Els seus pobles empedrats traspuen un vell encant i conserven els laberints medievals de carrerons, porxos i escales secretes on cada pedra explica una història.
Gràcies a antigues colònies tèxtils i a muntanyes de sal, a parcs naturals i coves misterioses, a capelles i fortaleses, no nomes descobrim l’evolució dels fenòmens geològics catalans sinó també la història de la humanitat: els pastors, religiosos, viticultors, industrials o resistents han modelat la identitat única del centre de Catalunya.
Art Romànic
Devem el terme “romànic” a l’arquitecte francès Adrien de Gerville, que el va encunyar l’any 1818. A Catalunya l’auge d’aquest art, considerat un dels primers corrents artístics europeus, es remunta a la formació històrica de la regió. Caracteritzat per una relativa austeritat, encarna un dels estils arquitectònics mes presents al territori del Geoparc. Entre les nombroses esglésies romàniques de la zona destaquem l’esplèndida col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, una autèntica joia del romànic català, i també la preciosa església romànica de Sant Cugat del Racó de Navàs. El Monestir de sant Benet o el de Santa Maria de l’Estany, amb les delicades escultures dels seus capitells, han de formar part de qualsevol itinerari que hagi de resseguir aquest art d’admirable harmonia.
Breu introducció al patrimoni geològic i miner del Geoparc
Geològicament parlant el Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central està situat en el sector est de l’anomenada Conca de l’Ebre. Les principals roques són d’origen sedimentari i amb edats compreses entre l’Eocè i l’Oligocè inferior. Les mes antigues van ser formades en ambients marins (calcàries fossilíferes i esculloses, margues, etc.), després, i a mesura que el mar s’anava assecant es formaren sediments evaporítics de sulfats (guix) i sals (halita, silvita, carnal·lita). Finalment, a partir de fa 36 milions d’anys, la sedimentació es va donar principalment en rius i llacs. L’evolució final d’aquesta conca marina (anomenada Conca Potàssica Catalana) n’és un dels millors exemples a nivell mundial i conté, a més, una de les zones mineres de potassa més grans d’Europa. A més a més el territori compta amb elements singulars reconeguts internacionalment com ara les Muntanyes Montserrat i Sant Llorenç del Munt (com a exemples de ventalls deltaics) o elements càrstics espectaculars com les Coves de Montserrat (Collbató), la Cova de Mura i les Coves del Toll (Moià), aquestes ultimes amb importants restes prehistòriques i de fauna del Quaternari. Altres elements de gran importància científica com són les manifestacions meridionals de la tectònica pirinenca, una geomorfologia molt representativa i característica i importants restes fòssils de vertebrats en terrasses fluvials i en coves (elefants rinoceronts, hipopòtam, hienes, entre molts altres, així com multitud d’afloraments de gran importància didàctica i científica.
L’acció erosiva del Llobregat
Les terrasses fluvials que s’observen al monestir de Sant Benet, i també els camps de conreu dels seus voltants, estan formats per dipòsits de grava, de sorra i de llot transportat pel riu Llobregat. Són elements característics de la morfologia fluvial d’aquest tram de riu. Si seguiu el curs del riu situat entre Sant Fruitós i Talamanca, observareu l’acció erosiva de l’aigua a la roca calcària, que forma una cascada de cinc metres d’altura dividida en tres salts successius. Les roques de diferents tipus han resistit de manera desigual l’erosió. La calcària coral·lina d’origen marí específica d’aquesta zona del sud del Bages forma unes capes que son mes resistents a l’erosió que les roques continentals.
Més informació a http://geoparc.cat
