SFB
SFB
El Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès, és un projecte de desenvolupament local que neix de la inquietud dels municipis de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia, amb l’acompanyament i suport de la Fundació del Món Rural, l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), el Parc del Foix i altres organismes i entitats que participen en el Grup de Treball de Transhumància de la Fundació del Món Rural, per tal de fer valer, preservar, potenciar i promoure els diferents tipus de desplaçaments estacionals de bestiar i els camins ramaders a Catalunya, dedicant especial atenció a l’antiga ruta transhumant que ha permès el moviment de ramats entre el Pirineu i el litoral al Penedès i el Garraf com a mínim des de l’edat mitjana.
El trasllat de milers de caps de bestiar de la muntanya a la marina, i a la inversa, a la recerca de les millors condicions d’alimentació i climatologia per al bestiar, ha establert uns vincles socials, econòmics i culturals entre realitats ben diverses del nostre territori, que ha estat clau per al desenvolupament del nostre país.
Els camins per on transcorren els ramats, les vies pecuàries, però també vies de comunicació i d’intercanvi, han dibuixat el nostre territori des de fa milers d’anys. Les transformacions socials i econòmiques de la societat catalana al llarg del segle XX i, en particular, del món rural, han comportat una davallada significativa de la ramaderia extensiva, la reducció dels desplaçaments pecuaris i el despoblament de moltes zones de muntanya. Amb tot, a casa nostra continua existint una activitat transhumant i transtermitant relativament important, que dona peu a un gran patrimoni material i immaterial que evidencia el gran pes d’aquesta activitat en la configuració del nostre territori. La cerca d’estratègies per a l’aprofitament racional de l’entorn, fa que els moviments estacionals de bestiar siguin un important llegat de l’evolució humana que és imprescindible realçar i preservar.
La Via peccorad de Ceguiolas o via pecuària de les Gunyoles, popularment coneguda com la Carrerada Reial de la Cerdanya, és un tram del camí ramader que, al seu pas pel Penedès i el Garraf, s’encamina cap a les contrades pirinenques de la Cerdanya i el Capcir. És la carrerada documentada més antiga de Catalunya, referenciada al Diplomatari del Monestir de Santa Maria de Poblet l’any 1055.
El vincle ramader entre la marina penedesenca i les serralades orientals del Pirineu és ben palès a la toponímia litoral, com ho demostra el fet que aquest gran i antic eix pecuari aparegui esmentat en diferents mapes de principis del segle XX amb el nom de Cañada Real de la Sardaña o Cañada Real de la Sardana.
Des de la porta del Parc de l’Agulla més propera a l’edifici de l’Infosèquia, travessem la carretera i agafem el camí que segueix el canal. Hi trobem un paisatge de camps de cultiu, majoritàriament de tipus de secà, acompanyat d’exemplars d’alzines i roures. Més endavant trobarem les vinyes a partir de les quals el celler del mas de Sant Iscle elabora els seus vins. Passem per davant de Sant Iscle (que es pot visitar el celler i l’església romànica amb cita prèvia) i per l’àrea de descans de l’Ecorail del Cardener. Pocs metres després, el caminet puja fins a una pista. Aquí comença la part circular de la ruta.
Deixem la Sèquia i seguim la pista cap a la dreta. Per un pont, travessem la línia de tren de les mines de Súria i, a continuació, la de les mines de Sallent. Un cop hem travessat els ponts, en una bifurcació, prenem la pista de l’esquerra i passem pel costat d’un bosquet de pi blanc, alzines i roures. Després del bosc, ignorem un trencall a mà dreta i continuem recte. Aviat, en un revolt de la pista cap a l’esquerra, prenem un pista secundària a mà dreta. Anem pujant fins a tocar de la Sèquia. Just abans d’arribar-hi podem veure a la dreta el bosquet del Coll de l’Om.
Abans d’emprendre la tornada, travessem el canal i continuem per la pista 60 metres, per tal d’accedir a unes bones panoràmiques, on destaquen la muntanya de sal del Cogulló, la vall del Llobregat, el Montcau i Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Tornem a la sèquia i la seguim aigües avall.
Més endavant, ens trobem una rampa que ens apropa a la via del tren i la travessem. Ens acostem a les instal·lacions de la Fundació Ampans. Travessem una pista asfaltada i recuperem el corriol vora de la Sèquia, que seguim durant un quilòmetre. Tornem a trobar la via del tren, que creuem per un pas soterrat. Voregem el recinte reixat de la planta potabilitzadora de Pineda de Bages i seguim la Sèquia. En arribar a una pista, tanquem la part circular de l’itinerari i emprenem el tram final, pel mateix camí per on hem començat, sempre seguint el camí paral·lel al canal.
