SFB
Aquest camí de gran bellesa paisatgística és l’itinerari històric que, amb poc més de 3 qui-lòmetres, uneix el nucli de Sant Fruitós amb el Monestir de Sant Benet.
El Bosquet (1) és el punt d’inici d’aquest itinerari, des d’on, passejant o en BTT, es poden veure construccions de parets de pedra seca i barraques de vinya molt ben conservades (2) entre camps de conreu i amb el cim del Montcau i la serra de Montserrat com a teló de fons (3). Un punt d’interès molt destacable i de gran bellesa paisatgística és el Mirador de Sant Benet (4). Des d’aquest indret, a gairebé 300 metres d’alçada sobre el nivell del mar, es té una vista privilegiada del conjunt del monestir i del seu entorn. Abans d’arribar al monestir de Sant Benet, podrem observar el recorregut del riu Llobregat a l’extrem oriental del Pla de Bages (5). En aquest punt veurem el “Pont Vell”, aixecat poc després de la confluència dels rius Llobregat i Calders. La seva construcció es va iniciar el 25 de juliol de 1796 i no es va finalitzar fins el 1804. Té una longitud total de 121,75 metres, amb set arcades de proporcions desiguals. A causa de la seva importància estratègica, va ser volat en el decurs de la Guerra Civil. Finalment, va ser reconstruït l’any 1946.
Catalunya, per la seva situació geogràfica, sempre ha estat porta d’entrada privilegiada de tots els corrents militars, ideològics i culturals provinents de més enllà del Pirineu. Si es mira des d’una lògica purament geogràfica, per Catalunya devia haver passat una de les branques europees més importants del Camí de Sant Jaume; en canvi, amb el pas del temps va quedar limitada a ser una ruta menor entre els camins que conduïen a Santiago de Compostel·la i, encara, fragmentada, ja que per terres catalanes passaren diversos itineraris que eren freqüentats de manera desigual pels pelegrins. O sia, que no es pot dir que hi hagués una única ruta a Catalunya sinó moltes, malgrat que algunes foren més transitades que d’altres.
Amb el pas dels pelegrins, Catalunya veié potenciats els seus propis santuaris, especialment el monestir de Montserrat.
El tram del riu entre Navarcles i el Pont de Vilomara és un dels més ben conservats de tot el seu curs mitjà. El passeig per la vora del riu ofereix, també, algunes delícies arquitectòniques. Especialment significatiu és el pont Vell de Navarcles, per sobre del qual passava l’històric camí que enllaçava el poble amb Manresa. Sortim de Navarcles per la carretera que duu directament al monestir de Sant Benet de Bages (6).El monestir de Sant Benet de Bages, un dels més bonics del país, presenta un conjunt misteriós, íntim i gairebé màgic, voltat d’una vegetació exuberant, un majestuós conjunt envoltat de vegetació, declarat monument nacional.. L’origen d’aquest monestir es troba en una fundació familiar; Sal·la i Ricarda, un matrimoni de la noblesa de la comarca del Bages, obtenen del Papa el permís per crear un cenobi en aquestes terres i també un favor especial: que els abats fossin gent de la seva descendència. El monestir primitiu fou arrasat per una ràtzia musulmana durant el segle XI. L’església i el claustre actuals foren construïts al final del segle XII. L’església està formada per una nau, l’absis central, la cripta i el campanar. Aquí es veneraven les relíquies de Sant Valentí. El claustre és la joia d’aquest monestir; la vegetació li dona un aspecte melancòlic, ombrívol, assossegat. Entre els capitells romànics n’hi ha alguns d’una època anterior que han estat reutilitzats; possiblement formaven part del monestir primitiu. Seguim el camí de la vora del Llobregat, que voregem durant uns quants quilòmetres entre un paisatge que convida a caminar. Passarem per darrera de la urbanització de Les Brucardes i arribarem a una cruïlla on hem d ’agafar el camí de la dreta que se separa del riu en direcció a Viladordis.
Aquesta és la versió catalana del Camí de Santiago. Es remunta al segle IX i es compon d’una gran varietat d’itineraris que s’estenen per tota la geografia catalana, tenint l’abadia de Montserrat com a centre de pelegrinatge durant el recorregut
El Camí de Sant Jaume fa parada a Sant Benet, un dels punts més emblemàtics per on passa el tram català del camí de Sant Jaume. El braç major, que travessa el país de cap a cap, des de Sant Pere de Rodes i el coll de Panissars fins a Alcarràs, recorre 69 quilòmetres de les comarques del Bages i el Moianès.
El Camí de Sant Jaume s’inspira en la ruta que els antics peregrins feien cap a Santiago de Compostela.
Camí paisatgístic de Sant Benet és l’itinerari històric que uneix el nucli de Sant Fruitós amb el Monestir de sant Benet.
Camí rural, de gran bellesa paisatgística, històricament camí utilitzat per anar de Sant Benet a Sant Fruitós i a l’inrevés. Té un punt d’interès molt destacat: el Mirador de Sant Benet.
Des d’aquest mirador, es té una vista privilegiada del Monestir i el seu entorn. Passa per camps de conreu, on el visitant pot veure molt de prop diferents barraques de vinya molt ben conservades, que són bon exemples de les construccions de pedra seca típiques del Bages.
Tot això amb el cim del Montcau i la serra de Montserrat com a teló de fons. Recorregut de poc més de 4km.