SFB
SFB
Avui dia la cuina de l’arròs és un referent a Catalunya i està molt implantada en qualsevol dels territoris, tant al nord com al sud, com a la costa o a la muntanya, fet que ho demostra la diversitat de noms que arriba a tenir i les maneres molt diferents de com pot ser cuinat: com ara l’arròs de muntanya, l’arròs de marisc, l’arròs a la cubana, l’arròs bullit. Per poder veure l’evolució de l’ús de l’arròs en la cuina de casa nostra és interessant observar la presència en els receptaris històrics, en els tractats d’agronomia i en les decisions polítiques i jurídiques al voltant de la seva producció que s’han anat succeint amb el pas del temps. Aquesta mirada a la història de la presència i/o l’absència de l’arròs en la gastronomia catalana també ens ajuda a comprendre millor com ha evolucionat la Festa de l’Arròs al nostre poble.
La Festa de l’Arròs a Sant Fruitós de Bages és una celebració que està molt interioritzada per la població del municipi, nascuts o vinguts d’arreu, la majoria acostuma a fer-se-la seva, a sentir que forma part d’una comunitat que conserva el seu patrimoni festiu i que el converteix en un aspecte essencial de la seva tradició i quelcom que estreny el vincle comunitari i que en facilita el sentiment de pertinença al municipi.
APUNTS HISTÒRICS SOBRE LA PRODUCCIÓ D’ARRÒS A CATALUNYA
L’arròs és una planta originària de l’Extrem Orient, varen ser els musulmans els qui la van introduir a la península a través de l’al-Àndalus, ja hi ha constància de la seva existència des del segle XIII del regne de València i les Illes Balears a la corona d’Aragó que els territoris catalans varen prendre contacte amb els nous sistemes agraris que els musulmans havien implantat. De totes maneres durant el segle XIII era un producte exòtic i car bàsicament en terres cristianes. Els testimonis de la presència de l’arròs a les taules catalanes queda demostrada a través dels receptaris medievals i d’època moderna escrits en català, com ara en el cas del Sent Sovi del segle XIV o el Llibre del Coch del segle XVI.
SOPES, RANXOS I ESCUDELLES POPULARS
A Catalunya existeix una tradició molt arrelada d’elaborar sopes, ranxos i escudelles al carrer amb el motiu d’alimentar a les persones més necessitades. N’hi ha que són molt antigues i que se’n confirma la seva existència durant l’edat mitjana, la majoria d’aquestes, però, estan datades, o més ben dit, se’n té coneixement des del segle XIX. Ara bé, una gran part de les més de 50 celebracions que es fan en municipis de Catalunya són relativament recents.
Aquesta realitat, enregistrada per Judit Pujadó en el llibre Catalunya bull, ens permet entendre que la celebració de Sant Fruitós de Bages no és un cas aïllat sinó que més aviat forma part d’una continuïtat i d’una manera de fer estesa per tot el país.
La memòria dels informants que no arriba més enllà de principis del segle XX, just pocs anys abans de la Guerra Civil, ens aporta un conjunt d’informacions que ens permeten concebre com es realitzava la festa en el passat i quin era el plat que es cuinava.
Les evidències de les informacions orals ens indiquen que fins a mitjans del segle XX la manera d’obtenir els ingredients era mitjançant el recapte per les cases del poble. Fet que implica que l’elaboració culinària anava subjecte al que les famílies santfruitosenques eren capaces d’aportar. Les persones recorden que es donaven patates , cebes, alls, car de porc: costella i/o cansalada, potser conill i arròs. És possible que portés algun altre tipus de verdures però no ho confirmen. Aquesta circumstància i la dificultat d’accedir a fonts documentals directes que aportin dades fiables sobre la celebració de la Festa de l’Arròs i sobre el plat que s’elaborava han situat la recerca en un escenari de deduccions, suposicions i interpretacions justificades.
ORÍGEN
La Festa de l’Arròs de Sant Fruitós de Bages és una festa popular coneguda arreu de les comarques de la Catalunya central i va ser declarada d’interès turístic per la Generalitat de Catalunya, el 14 de març de 1995.
Els seus orígens no es coneixen amb certesa ja que no existeixen fonts documentals de segles anteriors. No obstant això, segons l’historiador Jaume Plans es poden trobar referències a través de la premsa, els arxius parroquials i les fonts orals de la pròpia gent gran del poble.
Una de les versions la situa en els inicis de l’edat mitjana, quan la població no era res més que un petit nucli format per les primeres cases arrecerades al voltant de l’església, avui part antiga de Sant Fruitós de Bages. Una vegada a l’any, en acomiadar el Carnaval, tothom es traslladava a les afores i ho celebraven menjant, ballant i bevent.
Una antiga consulta a l’arxiu parroquial del 1880, es llegeix “lo dimarts a la tarda després de donada la sopa als pobres -la qual acostuma beneir lo rectorse fa la funció a l’iglesia”. Fa referència als àpats previs al començament de la quaresma, on les famílies benestants col·laboraven oferint menjar als pobres de l’època. Per això, era popularment coneguda al segle passat com “La Sopa dels pobres”.
LA FESTA
Per a preparar la festa, l’Ajuntament, uns quants dies abans precedia la crida per la població. En un carro, Agutzils ajudats per alguns veïns feien la plega de queviures entre els botiguers i cases de pagesos del poble i el terme. Amb aquest recull de patates, cebes, mongetes, cansalada, xai i demés aliments, es preparava el dinar que a peu dret es consumia en alguna era pels habitants de la població junt amb els pobres que vinguts uns dies abans, deambulaven pels carrers i cases de pagès, esperant el moment de degustar la sopa o l’arròs. El primer escenari on va tenir lloc la festa va ser la Sagrera, a la plaça de l’església i es va continuar realitzant en diferents espais del poble fins que l’any 1934 es va passar a fer al parc del Bosquet. A la dècada dels 60 es va construir una pista de formigó i un cobert per cuinar-hi el menjar. Actualment, el Bosquet és el lloc on es continua celebrant la Festa de l’Arròs. Aquesta festa té els seus protagonistes i no podien faltar els cuiners, destacant el cognom Noguera, una saga que prové de finals del segle XIX, juntament amb la Dolors de l’Hostal. Ells, entre d’altres, eren els encarregats de començar els preparatius de l’arròs: foc de llenya de pi, sofregit poc viu tot remenant amb llargues escumadores, per acabar cuinant l’arròs a foc fort.
També hi havia els encarregats de repartir el menjar i el vi que acostumaven a fer-ho joves parelles, convenientment vestits, que festejaven. El fet de donar l’arròs era una mena de presentació en societat de la seva relació i un futur matrimoni. També hi havia els que repartien el vi que era tasca reservada per homes adults que vetllaven perquè els comensals no beguessin més del compte.
LA TRADICIÓ CONTINUA
Actualment, aquesta festa s’ha obert a tothom i gent del municipi i de la contrada animats per les múltiples activitats vinculades a la cultura popular venen a celebrar-la amb nosaltres: botifarrada, la trobada de puntaires, la mostra d’entitats, la fira d’artesans, les passejades en cavall i poni pels nens, la trobada de colles geganteres, l’audició de sardanes, actuacions de cultura popular, etc.
La festa també s’anima amb el concurs d’arrossos on es reparteixen premis a la millor proposta, la millor presentació i la proposta més original. Per altre banda, tenim el concurs de pintura ràpida on els participants cerquen el lloc més idoni per immortalitzar en les seves teles els diferents paisatges del poble. Darrerament s’ha afegit el concurs de fotografia que li dona un altre valor afegit a la festa on les imatges capten moments realistes, simpàtics i inoblidables.
